Petjada
Ressol d’un cos
que endanya la memòria
fresseig de l’aigua
Dits del mestral
recorren la ferida,
un bes minvant
Només engrunes
o el calfred d’una espelma,
gelor dels astres
Fèrtil encara
el rent que unflava uns pits,
foc del baladre
Nuesa fosca,
el toc amant que excava
sota la sorra
[@more@]
Només quedem,
prenent la fresca al pont,
la lluna i jo
Kikusha-ni
[@more@]
Petjada
Ressol d’un cos
que endanya la memòria
fresseig de l’aigua
Dits del mestral
recorren la ferida,
un bes minvant
Només engrunes
o el calfred d’una espelma,
gelor dels astres
Fèrtil encara
el rent que unflava uns pits,
foc del baladre
Nuesa fosca,
el toc amant que excava
sota la sorra
I ara què?
Un pèndol esmolat
gronxa el silenci.
Tall d’un acer
on s’enllora l’esguard.
Enlluernat!
Toc d’un acord
que esgarrifa l’instant.
Quina recança!
Mans del passat
si garbellen la sorra.
La llum encara!
És una espurna
que encerta l’ull del temps.
Clama l’abisme!
Sagna el crepuscle
d’esquena a la mirada.
Xiscla l’alosa
S’aqueda el mar
i s’acompleix l’onada
definitiva.
Polsim que lluu,
el foll zel dels ocells
bada l’atzur
Zenit il·lús,
dempeus sobre l’alt mur
l’atzur encega
Caliu del niu,
lenta udola la llum
s’ajaça el jorn
Espessa nosa,
pel prim perfil de dunes
un fum s’escola
Miratge fosc,
damunt la calç de l’alba
una petjada
(Els haikus que formen el darrer apartat – "Tornada" – foren publicats dins l'antologia poètica: Gracia Jiménez i Josep-Ll. Rico (Coords): Poetes del Sud. Ed IAC- "Juan Gil-Albert". Alacant, 2004)
