Suite Vollard
i
Sanglota el cos que d’amor s’esquinça
a trenc del toc amarat de presència
- amb bram tan dolç s’inclina el minotaure.
Davalla la mà que descorre les baldes
un gest que mou l’escondida fal·lera
- verge el desig el bell rou de l’estima.
[@more@]
ii
Amb bram tan dolç s’inclina el minotaure
a estufar el pits fènyer la carn sorpresa
- reclam d’aljub l’anell fosc de l’amiga.
Ja l’hivern fos respira la nuesa
com l’illa dorm quan l’albira el viatge
- verge el camí bell rastre de l’estima.
iii
Reclam d’aljub l’anell fosc de l’amiga
a perdre el jo i acomplir-se en l’esfera
- junyits a foc que és de fang el miracle.
Ja el vincle clos la puresa del calze
llir entre llavis serà la mort perfecta?
- verge l’espill bell rostre de l’estima.
