1
Ets foc dejú
bec que refila
Jo enyor d’aljup
set que matina.
2
Ets el bell trau
la mà dejuna
Jo el jonc rosat
càntir que suma
[@more@]
3
tu, l’ocult jardí on em despulle
jo, el més bell nu quan el perfumes
junts, raig lent del mesc món que s’engruna
caram!
fa massa dies que no volto per la xarxa
i avui m’he quedat atrapada en aquest bloc
m’agraden els espais de poesia… i si no et sap greu, seguiré venint per aquí
per cert, de qui és el poema?
Amiga Mar,
M’alegro molt que t’agradi el contingut del meu bloc. T’he de dir que tots els textos de creació (amb l’excepció de les citacions id’algun altre text on figuri l’autor) són meu, Espero que et fassin passar bons moments.
Gràcies per la teua valoració.