Arxiu mensual: juliol de 2007

              i           Fresseig dels pollancres, s’assola en silenci el mant del capvespre.   L’ombra és un perfum, Veu que t’anuncia.                      ii      La lluna badava de nou pau-surant, tan subtil i esvelta   d’un glop l’entretoc … Continua llegint →

  Del fons de les tenebres t’adreço el darrer crit com el cruixit agònic d’un galió enfonsat.   De l’abisme entre el glaç, del trenc que el temps eixampla estiro aquests braços vers el tel del silenci.   Cerco els … Continua llegint →