
Tota la vida
et veuré com sorgires
de tu mateixa,
nua i nova com l'alba
i vera com un somni
Carles Riba
[@more@]
Un bri de temps
emparant-se a l'ombria,
amb la rosada,
i a remels de la febre
la recança encallada
Espai obscur
on l'ona s'eixamora,
ranera d'aigua,
rastre perfumat d'atzur
pensaments de l'escuma
Galze o codolla
d'un cos que panteixava
absurda gorga
on el desig s'entolla
s'endanya la mirada
(publicat a II Antologia literària de la Marina Alta. Pedreguer, 2001)
El trobo preciós. Un bloc amb molt de gust. Un plaer trobar-te.
Tate