QUADERN DE L’ENYOR

 

Tota la vida

et veuré com sorgires

de tu mateixa,

nua i nova com l'alba

i vera com un somni

                                                 Carles Riba

[@more@]

Un bri de temps

emparant-se a l'ombria,

amb la rosada,

i a remels de la febre

la recança encallada

 

 

Espai obscur

on l'ona s'eixamora,

ranera d'aigua,

rastre perfumat d'atzur

pensaments de l'escuma

 

 

Galze o codolla

d'un cos que panteixava

absurda gorga

on el desig s'entolla

s'endanya la mirada

 

         (publicat a II Antologia literària de la Marina Alta. Pedreguer, 2001)

1 comentari

QUADERN D’ABSÈNCIA

Petjada 

  

 

Ressol d’un cos

que endanya la memòria

fresseig de l’aigua

   

Dits del mestral

recorren la ferida,

un bes minvant

   

Només engrunes

o el calfred d’una espelma,

gelor dels astres

   

Fèrtil encara

el rent que unflava uns pits,

foc del baladre

   

Nuesa fosca,

el toc amant que excava

sota la sorra

[@more@]

Desactiva els comentaris

QUADERN D’ABSÈNCIA

 

 Només quedem,  

 prenent la fresca al pont,

la lluna i jo

                                    

                     Kikusha-ni

 

[@more@]

Petjada 

Ressol d’un cos

que endanya la memòria

fresseig de l’aigua

   

Dits del mestral

recorren la ferida,

un bes minvant

   

Només engrunes

o el calfred d’una espelma,

gelor dels astres

   

Fèrtil encara

el rent que unflava uns pits,

foc del baladre

   

Nuesa fosca,

el toc amant que excava

sota la sorra

   

Desert

  

           

I ara què?

Un pèndol esmolat

gronxa el silenci.

   

Tall d’un acer

on s’enllora l’esguard.

Enlluernat!

 

                                   

 

Toc d’un acord

que esgarrifa l’instant.

Quina recança!

   

Mans del passat

si garbellen la sorra.

La llum encara!

   

És una espurna

que encerta l’ull del temps.

Clama l’abisme!

   

Sagna el crepuscle

d’esquena a la mirada.

Xiscla l’alosa

   

S’aqueda el mar

i s’acompleix l’onada

definitiva.

   

Tornada

   

Polsim que lluu,

el foll zel dels ocells

bada l’atzur

  

                                   

Zenit il·lús,

dempeus sobre l’alt mur

l’atzur encega

   

Caliu del niu,

lenta udola la llum

s’ajaça el jorn

  

                                   

Espessa nosa,

pel prim perfil de dunes

un fum s’escola

  

                                   

Miratge fosc,

damunt la calç de l’alba

una petjada    

 

 

(Els haikus que formen el darrer apartat – "Tornada" – foren publicats dins l'antologia poètica: Gracia Jiménez i Josep-Ll. Rico (Coords): Poetes del Sud. Ed IAC- "Juan Gil-Albert". Alacant, 2004)

                       

Desactiva els comentaris

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Desactiva els comentaris